Del genocidi a la memòria. De la impunitat als tribunals

IGMAN-Acció Solidària porta el nom de l’únic turó de Sarajevo que no va ser ocupat per l’exèrcit i les milícies sèrbies durant el setge que va patir la capital bosniana.

A través d’Igman, l’actual equip d’IGMAN-Acció Solidària, amb la seva cap de projectes als Balcans al capdavant, Judit Aixalà, va començar una tasca d’acció humanitària i cooperació al desenvolupament que s’ha mantingut regular i continuada al llarg dels anys.

En són exemples recents la inauguració del barri Catalunya de Tarcin amb 47 habitatges per a la població que encara pateix refugi i pobresa a causa del conflicte bèl·lic el proppasat x de juliol -projecte realitzat amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge del Govern de Catalunya-; o l'edició i presentació del llibre Srebrenica del fotoperiodista Tarik Samarah que va tenir lloc el passat 10 de juliol -projecte realitzat amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament-. Un homenatge i un clam de justícia per las 8000 víctimes de la massacre d’Srebrenica.

Que el 21 de juliol la policia sèrbia detingués Radovan Karadzic, inductor i ideòleg d’aquesta matança i un dels arquitectes de les polítiques de neteja ètnica als Balcans impulsades pel govern de Milosevic i executades per l’exèrcit i les milícies xètnics durant la dècada dels noranta, és una magnífica notícia per aquelles persones i organitzacions que consideren els Balcans, juntament amb els Magrib i el Pròxim Orient, un escenari clau per construir un nou sistema de relacions entre nacions a la Mediterrània.
Tenim el mal costum de mirar amb superioritat i condescendència els Balcans però el fet és que, per exemple, cinquanta anys de la caiguda del III Reich mig món encara era ple de nazis conegus i reconeguts i, per posar un altre exemple, a Catalunya les foses comunes eren, fins fa quatre dies, un secret que calia guardar i oblidar. Als Balcans, poc més de quinze anys després de l’inici de la guerra, la restitució i la justícia són una realitat quotidiana.

Entenem que la detenció de Karadzic és fruit dels processos de progrés i democratització als Balcans dels quals no en són alienes les persones i organitzacions catalanes que, tossudes, hem mantingut i mantenim el compromís de Catalunya amb la llibertat de Bòsnia i Hercegovina.

Un compromís que no hem asssumit en solitari sinó que ha comptat amb la complicitat continuada del Govern de Catalunya i ajuntaments i institucions públiques de tota mida d’arreu del país, i d’organitzacions com ara Trenkalòs o Mestres per Bòsnia.

Finalment, volem expressar la nostra confiança i la nostra consideració a la feina que realitza i que ha de realitzar el Tribunal Penal Internacional en relació a les causes pendents sorgides arrel de la guerra de Bòsnia.